28 de juny de 2011

DISSABTE 2 CINEMA "EL MANANTIAL"


Feu CLIC sobre la imatge i en podreu llegir la informació.
(Aquesta pel·lícula l'ha triat el Kiku Mistu)

26 de juny de 2011

HA ARRIBAT L'ESTIU, I AMB ELL LA CALOR.

L'estiu ja és aquí i ha arribat mostrant tota la seva força.
Per això m'ha semblat oportú regalar-vos aquestes refrescants imatges pintades per un del meus artistes més admirats, el valencià Joaquim Sorolla.
Espero que aquestes meravelles pictòriques serveixin per apaivagar la vostra calor.






22 de juny de 2011

Un motiu per llençar els petards lluny de la plaça

En primer lloc, abans de entrar en el que promet el títol, vull donar-vos les gràcies a tots: als que vau contestar al meu missatge al mateix blog, als que vau fer-ho al xat, als que preferiu el telèfon, o l'e-mail, als que em vau abraçar al carrer... Les vostres paraules, tan generoses, em van fer l'efecte d'un got d'aigua fresca quan tens molta molta sed. I en tenia moltíssima. Crec sincerament que tot s'arreglarà de la millor manera per tots els implicats, i això serà gràcies a tots vosaltres. No ho oblidaré mai.

Ara crec que hem de parlar d'un altre problema de gossos, totalment diferent. Tots coneixem els motius pels que ens hem de compadir de l'Otto i la seva por terrible al soroll que fan els petards, i a més aquest cop estarà sol, a la nit, sense els seus amos. Us vull donar un motiu oriental per fer-ho, i per això he copiat aquest trosset de la wikipedia que ens dóna una explicació budista:

Els animals han estat considerats des del budisme com a sers que senteixen, diferents dels humans en les seves capacitats intel.lectuals, però no menys capaços de patir. A més, els animals posseeixen la naturalesa del buda i, per tant, tenen el mateix potencial d'assolir la il.luminació. (...) Per tant no es poden fer diferències entre les regles morals que s'apliquen als animals i les que s'apliquen als éssers humans, al cap i a la fi, humans i animals són part de la mateixa família.

Els comentaris als textes budistes descriuen molts patiments associats al món animal. Fins i tot sense la participació humana, els animals són atacats i devorats per d'altres animals, o viuen amb aquesta por, pateixen canvis de clima radicals al llarg de l'any i no tenen un refugi segur. Els que viuen entre nosaltres sovint són sacrificats per la seva carn, o presos i obligats a cops a traballar fins que són sacrificats al final de les seves vides. A més d'això, pateixen per la seva ignorància, sense saber ni comprendre el què els hi passa, incapaços de fer-hi res per evitar-ho, tot actuant segons el seu instint.

Oi que sembla que està escrit per l'Otto? Doncs aquest és el link.

http://en.wikipedia.org/wiki/Animals_in_Buddhism

Millor que hi anem a buscar altres llocs, oi?

Moltes gràcies!!!



17 de juny de 2011

Un problema de convivència

Avui m’he tornat a trobar el gos del veí al meu galliner. Per sort hi era jo, arreglant-hi unes coses, i només de veure’m va girar cua i córrer cap a casa seva. No sempre he tingut tanta sort: un cop se’m va cruspir tres gallines.

Abans de tenir gallines es conformava amb pixar-se al meu hort, o a la porta de casa meva -fins i tot un dia va entrar-hi i es va pixar a dins- i cagar-s’hi allà on volia. En aquells temps jo em sentia molt sola, perquè això només era un problema per mi. “Els gossos sempre han anat aviats”, em deia la gent de Segura. Tanmateix els sentia moltes vegades queixar-se de les caques de gos que ocasionalment apareixien al carrer, i jo em preguntava, aquells gossos sempre aviats, on s’hi cagaven?...

També he sentit les amenaces de mort que proferia l’amo del gos que ara es passeja per casa meva contra un altre gos, perquè sospitava (no sabia del cert si era aquest) que s’hi cagava a prop de l’entrada del seu garatge, al carrer. Això li molestava moltíssim, tot i que ara troba molt normal que el seu gos faci el mateix a casa meva.

Des que el seu gos es va portar les meves tres gallines la gent de Segura em dona la raó, però em fa l’efecte que ho fan perquè pari de queixar-me, així que he deixat de dir-ne res fins avui, que he tornat a veure el gos al meu galliner i que, a sobre, m’he sentit dir que el que he vist no era un gos, que era una guineu. Deu ser que els de Barcelona no sabem distingir una cosa de l’altre.

Crec que tots sabeu que no sóc l’única perjudicada: n’hi ha un que cuida el seu jardí amb molt carinyo per trobar-s’hi un cop per setmana una bona tifa del nostre amic, n’hi ha un altre que s’ha quedat amb un conill menys al seu corral. Tampoc sóc la que més ha perdut: un altre més ha alimentat aquest gos amb moltes més gallines que jo, i més d’un cop.

Com veieu, treballa sense descans per ser el millor amic de l’home.

I el pobre gos va ben errat: la seva família s’ocupa d’ell a estones, passa la major part del temps lligat i sol... El que més li agrada és sortir a córrer així com l'avien. Això i atacar gallines.

Necessito consell. Què he de fer? Què hi faríeu vosaltres? Si penseu que n’he de parlar amb els seus amos us diré que ho porto fent des de fa molt temps, sense resultat de cap tipus. I que he decidit no parlar-hi més.

Perquè entengueu que no vulgui parlar-hi, mireu quines coses he arribat a sentir: he de “deixar d’emprenyar perquè jo estava aquí molt abans”. “Hauràs de fer una tanca al voltant de tot el terreny”. També els agrada la broma: quan venen a Segura comenten, “a veure quantes gallines queden vives!” El més freqüent és “se m’ha escapat!” I el definitiu: “aquest gos no menja gallines, és la guineu”.

Potser més que consell necessito que em feu costat. Espero les vostres respostes.

15 de juny de 2011

Campanya del 012 sobre la revetlla de Sant Joan

Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Informació a la població sobre riscos i consells de seguretat per evitar accidents amb els petards durant les revetlles d'estiu, especialment la revetlla de Sant Joan.
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Ara són els bombers els qui expliquen com manipular petards i fer fogueres amb seguretat.
Per reproduir correctament aquest contingut és necessari instal·lar el programari Adobe Flash Player. Si us plau, baixeu-vos l'última versió, només us requerirà uns instants.

Qui millor que els fabricants de focs d'artifici perquè ens expliquin com encendre un petard.

La coca de Sant Joan és una tradició que no es pot deixar passar.

8 de juny de 2011

VISITA GUIADA A LES OBAGUES DEL RIU CORB

Èxit absolut en la visita guiada a les Obagues de la Vall del Riu Corb organitzada per l'associació Vall del Corb.


Cliqueu sobre la imatge per veure més fotografies.

NIT DE SANT JOAN

Si feu clic sobre la imatge entrareu en un web on hi trobareu molta informació sobre la tradició de la nit de Sant Joan

TANCA L'AIXETA

TANCA L'AIXETA
A Segura hi ha una fuita d'aigua