El famós "Salto del Angel
Avui el poble de
Segura ha rebut una visita extraordinària. Mn Xavier acompanyat del seu germà
estan allotjats a casa de l’Albert, la Montse, el Pol, l’Oriol i el Nil. Son
vells amics però es veuen poc, la causa
és que en Xavier, tot i ser veí de Sabadell, no és rector d’una parròquia del bisbat de Terrassa, no. Ell cuida les
parròquies de Canaima i Uniman de Veneçuela. Una mena de missió diòcesis extensíssima al mig de la selva
veneçolana comandada tant sols entre quatre capellans voluntariosos i intrèpids
que es traslladen de poblat en poblat amb l’únic mitjà possible: l’avioneta i
la "curiana" (una mena de canoa feta amb un tronc buidat per dins. La resta de trajectes a peu o en bicicleta en el cas concret de Mn. Xavier (per les zones allunyades de la selva ja ho poden fer en cotxe). M’explica (he estat prenen
cafè amb ells a cal Moreno) que un dels principals problemes de la gent a qui ajuda és
la malnutrició, la seva dieta a base de iuca, pinya i plàtan no garanteix una
alimentació equilibrada, i a això i afegim el problema d’un sol molt àrid i dur
(a pesar de tractar-se de la selva) que fa difícil, per no dir impossible, el
cultiu d’un hort tal i com l’imaginem aquí. L’altre problema és la mala
comunicació (la capital més propera és a 1´30h en avioneta), i el fet d’estar
en un país amb la moneda devaluada i el dolar pels núvols, és terreny abonat
per a la delinqüència.... A les ciutat, em diu, es
viu amb certa por.
La Lorena i les seves joguines
El projecte
concret que està impulsant és una granja escola que portarà no només l’educació
tradicional tant necessària (aprendre a llegir i escriure), sinó l’educació en
nous sistemes d’alimentació, conreu, etc, tant o més bàsics i necessaris com
l’anterior (per exemple: un galliner que proveeixi d’ous a la comunitat).
Però em destaca
en Xavi, que de tot el que fa, en el que s’ha sentit més útil és en el fet
d’acompanyar a la població en el seu dia a dia, el fet d’”estar”. Diu que va
trigar en adonar-se d’aquet fet i que no li va ser fàcil comprendre-ho, però
que poc a poc el seu rellotge europeu es va anant posant a l’hora i al ritme
d’allà. Aquella gent se senten immensament afortunats i agraïts de tenir al
Xavi entre ells, de sentir-se escoltats, de saber que algú que ve d’un món que
ho te tot a recorregut mils de kilòmetres només per a estar entre ells, al seu
servei.
I no és per a menys,
perquè en Xavi és un home d’aquells que
de seguida que el veus ja notes que estàs al davant d’algú especial, amb
aspecte de Felix Rodríguez de la Fuente, amb un somriure tranquil, amb mirada
humil i gest segur et captiva immediatament. Avui ens ha festejat amb una missa
extraordinària, imprevista, on ha fet gala del seu carisma. A l’hora del sermó
ha baixat els esgraons que separen l’altar dels bancs (plens amb més gent de la
habitual) i ens ha mirat als ulls fent un exercici d’aproximació i d’humilitat explicant-nos que d’això de fer de capellà el
més difícil és predicar amb l’exemple. Però tots els que l’hem conegut i
especialment els seus feligresos a Canaima
i Uniman segur que estem d’acord en que tant debò tots els capellans, polítics
i ciutadans d’a peu prediquéssim amb la meitat del seu exemple.