30 d’octubre de 2011

Mn. Xavi Serra, missioner.

El famós "Salto del Angel

Avui el poble de Segura ha rebut una visita extraordinària. Mn Xavier acompanyat del seu germà estan allotjats a casa de l’Albert, la Montse, el Pol, l’Oriol i el Nil. Son vells amics però es veuen poc,  la causa és que en Xavier, tot i ser veí de Sabadell, no és rector d’una parròquia del bisbat de Terrassa, no.  Ell cuida les parròquies de Canaima i Uniman de Veneçuela. Una mena de  missió diòcesis extensíssima al mig de la selva veneçolana comandada tant sols entre quatre capellans voluntariosos i intrèpids que es traslladen de poblat en poblat amb l’únic mitjà possible: l’avioneta i la "curiana" (una mena de canoa feta amb un tronc buidat per dins. La resta de trajectes a peu o en bicicleta en el cas concret de Mn. Xavier (per les zones allunyades de la selva ja ho poden fer en cotxe).  M’explica (he estat prenen cafè amb ells a cal Moreno) que un dels principals problemes de la gent a qui ajuda és la malnutrició, la seva dieta a base de iuca, pinya i plàtan no garanteix una alimentació equilibrada, i a això i afegim el problema d’un sol molt àrid i dur (a pesar de tractar-se de la selva) que fa difícil, per no dir impossible, el cultiu d’un hort tal i com l’imaginem aquí. L’altre problema és la mala comunicació (la capital més propera és a 1´30h en avioneta), i el fet d’estar en un país amb la moneda devaluada i el dolar pels núvols, és terreny abonat per a la delinqüència.... A les ciutat, em diu, es viu amb certa por.
  
La Lorena i les seves joguines





El projecte concret que està impulsant és una granja escola que portarà no només l’educació tradicional tant necessària (aprendre a llegir i escriure), sinó l’educació en nous sistemes d’alimentació, conreu, etc, tant o més bàsics i necessaris com l’anterior (per exemple: un galliner que proveeixi d’ous a la comunitat).
 
Anaconda Pollo

Però em destaca en Xavi, que de tot el que fa, en el que s’ha sentit més útil és en el fet d’acompanyar a la població en el seu dia a dia, el fet d’”estar”. Diu que va trigar en adonar-se d’aquet fet i que no li va ser fàcil comprendre-ho, però que poc a poc el seu rellotge europeu es va anant posant a l’hora i al ritme d’allà. Aquella gent se senten immensament afortunats i agraïts de tenir al Xavi entre ells, de sentir-se escoltats, de saber que algú que ve d’un món que ho te tot a recorregut mils de kilòmetres només per a estar entre ells, al seu servei.



I no és per a menys, perquè  en Xavi és un home d’aquells que de seguida que el veus ja notes que estàs al davant d’algú especial, amb aspecte de Felix Rodríguez de la Fuente, amb un somriure tranquil, amb mirada humil i gest segur et captiva immediatament. Avui ens ha festejat amb una missa extraordinària, imprevista, on ha fet gala del seu carisma. A l’hora del sermó ha baixat els esgraons que separen l’altar dels bancs (plens amb més gent de la habitual) i ens ha mirat als ulls fent un exercici d’aproximació i d’humilitat  explicant-nos que d’això de fer de capellà el més difícil és predicar amb l’exemple. Però tots els que l’hem conegut i especialment els seus feligresos a  Canaima i Uniman segur que estem d’acord en que tant debò tots els capellans, polítics i ciutadans d’a peu  prediquéssim  amb la meitat del seu exemple.

Gracies Xavi.

Kiku Mistu

(fotografies cedides pel mateix Xavi Serra)


Mn. Xavi fent-la petar en acabar la missa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TANCA L'AIXETA

TANCA L'AIXETA
A Segura hi ha una fuita d'aigua